Segona activitat: mapa conceptual

Al començament de l’assignatura la meva postura era força tecnodeterminista. La ciència crea la tecnologia i la tecnologia ho transforma tot: els nostres hàbits, la qualitat de vida, i provoca canvis en la societat en general, i en particular canvis a l’escola, es creen noves formes d’estudiar i canvis a la feina creant-se noves formes de treballar. Aquest era el significat del meu mapa inicial de conceptes.

Quan vaig llegir el primer mòdul ja vaig començar a canviar perquè em va fer dubtar dels meus propis exemples personals. Quan pensava en la qüestió del primer mapa conceptual i pensava en la societat i la ciència imaginava tot el que va passar quan Einstein va crear les formules que van possibilitar un temps més endavant crear la bomba atòmica. Einstein segurament no volia que es fes aquest us de la seva ciència però jo pensava: la ciència és neutra, depèn de qui la faci servir i aquest invent en concret pot canviar la forma de viure de tota una civilització. Els avenços científics canvien el món.

Segons Cabero i Jonassen (2003), des de la perspectiva del determinisme tecnològic la idea de progrés és unidireccional de forma que el progrés científic comportarà un progrés tecnològic i aquest un progrés econòmic i això produirà unes millores socials. Es tal com jo pensava que funcionava, però quan vaig llegir l’article de Domènech i Tirado ( 2002), vaig poder comprovar que això no era així: la ciència, la tecnologia i la societat formen part d’un tot que ens fa intel·ligible la realitat quotidiana en la qual vivim.

Els determinismes tecnològic i social han evolucionat i es demana un model explicatiu que es basi en el “postulat d’heterogeneïtat”, des de aquesta perspectiva hi ha diferents plantejaments: la “ perspectiva interactiva” es dona èmfasis s’admet que allò social dona forma a allò tècnic i el primer dóna forma al segon però també és veritat que al contrari també allò tècnic pot donar forma a allò social. L’altre postura a destacar és l’anomenada “teixit sense costures” , els elements tecnològics inclosos els consolidats no es tornen autònoms i la societat humana se sosté gràcies a elements no humans (com ara la tecnologia d’armament). Allò social es mantingut per allò tècnic. En conclusió tecnologia i societat no són coses separades sinó que es constitueixen i defineixen en la seva interacció.

La tecnologia, al contrari del que acostumem a pensar no és ni neutral ja que no podem eliminar el component ideològic de les tecnologies i la seva càrrega social, ni alienant ni deshumanitzada perquè tota tecnologia és eminentment humana i està creada per persones humanes en un espai sociohistòric concret.

Aquí es mostren els tres mapas conceptuals que he fet i es veu l'evolució del canvi conceptual que he fet des del primer fins a l'últim.